
L’anellament científic d’ocells és una tècnica fonamental per entendre millor la vida de les aus: on van, quant viuen, com es reprodueixen i com els afecta el canvi ambiental. A través de la col·locació d’una petita anella identificativa a la pota de l’ocell, els ornitòlegs poden seguir els seus moviments i recollir dades essencials per a la conservació de la biodiversitat.
En aquest article descobriràs tot el que cal saber sobre aquesta pràctica: com es fa, per a què serveix, qui la pot dur a terme i quin impacte té sobre el coneixement i la protecció del nostre entorn natural.
L’anellament científic és una tècnica que consisteix a col·locar una petita anella metàl·lica o de plàstic a la pota d’un ocell, amb un codi únic que permet identificar-lo de manera individual. Aquesta anella no fa mal a l’animal i està dissenyada perquè no interfereixi en el seu comportament natural.
L’objectiu principal és poder reconèixer aquell individu si torna a ser capturat o observat en el futur. Això permet als investigadors recopilar dades molt valuoses sobre moviments migratoris, durada de vida, fidelitat a llocs de cria o hivernada, canvis de pes i plomes, i molts altres aspectes de la seva biologia.
L’anellament científic no és només una pràctica simbòlica o de seguiment puntual, és una eina clau per obtenir informació fonamental sobre la vida de les aus i, per extensió, sobre l’estat dels ecosistemes. Els principals objectius de l’anellament d’ocells són:
L’anellament científic d’ocells segueix un protocol rigorós que garanteix tant la validesa de les dades com el benestar dels animals. És una activitat que requereix formació, experiència i, sobretot, respecte per la fauna. A continuació, et mostrem com es desenvolupa habitualment una sessió d’anellament:
Els ocells es capturen de forma segura mitjançant xarxes japoneses (xarxes molt fines i gairebé invisibles) o trampes especials com les de pas o de gàbia. Aquestes s’instal·len a primera hora del matí o a la tarda, quan hi ha més activitat d’aus.
Quan un ocell queda atrapat, es recull amb molta cura i rapidesa per evitar-li estrès o lesions. Aquest pas és molt delicat i només l’han de fer persones formades.
L’anellador o anelladora determina:
Es tria una anella del tamany adequat per a l’espècie i es col·loca a la pota. L’anella porta un codi numèric únic i el nom del centre d’anellament. Aquesta identificació serà clau si l’ocell és recapturat o observat en el futur.
Aprofitant la captura, es prenen dades útils per a l’estudi científic:
Un cop registrades totes les dades, l’ocell és alliberat amb suavitat al mateix indret on ha estat capturat. El procés complet dura només uns minuts, i la gran majoria d’ocells continuen amb la seva activitat normal sense problemes.
L’anellament científic d’ocells no és una activitat oberta al públic en general. Per garantir la qualitat de les dades i el benestar dels animals, només poden anellar persones formades i acreditades per organismes oficials. A Catalunya, l’organisme que coordina aquesta formació és l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), que també gestiona el Registre d’Anelladors i emet els permisos corresponents.
És possible col·laborar com a voluntari o aprenent en estacions d’anellament i projectes autoritzats. Molts anelladors acreditats accepten ajudants i futurs aprenents que vulguin formar-se. Aquesta és una gran oportunitat per conèixer de prop la fauna i adquirir coneixements ornitològics valuosos.
L’anellament és una font de dades fonamental per a múltiples disciplines: ecologia, biogeografia, epidemiologia de malalties, etc. Gràcies a aquesta activitat, es poden fer estudis a llarg termini que serien impossibles d’altres maneres.
Molts projectes d’anellament compten amb la participació de voluntaris, estudiants i naturalistes, fomentant així una cultura de respecte i connexió amb la natura. Preservar aquesta activitat és també preservar una manera de fer ciència oberta, col·laborativa i arrelada al territori.
Tot i la seva importància, l’anellament sovint rep menys reconeixement i suport del que mereix. La manca de recursos, les traves administratives o la desconnexió social amb la natura poden posar en risc la continuïtat d’aquesta pràctica científica tan valuosa.
Secretari de l'Associació Biomediterrània