Praderies de Posidònia Oceànica: El pulmó del mar Mediterrani

Les praderies de posidònia oceànica són molt més que un element del paisatge submarí: representen un dels ecosistemes més valuosos i fràgils de la Mediterrània.

Coneguda popularment com el “pulmó del mar”, aquesta planta marina és capaç de produir grans quantitats d’oxigen, segrestar carboni i oferir refugi a una increïble diversitat d’espècies. Malgrat la seva importància ecològica i econòmica, la posidònia es troba actualment amenaçada per l’activitat humana i el canvi climàtic. Entendre la seva funció i protegir-la és essencial per garantir la salut del nostre mar.

Índex de Continguts

Què és la Posidònia Oceànica?

La posidònia oceànica és una planta marina endèmica del mar Mediterrani que forma extenses praderies submarines en fons arenosos i poc profunds, habitualment entre els 0 i els 40 metres de fondària. Tot i que sovint se la confon amb una alga, la posidònia és una fanerògama marina, és a dir, una planta amb arrels, tiges, fulles, flors i fruits.

Les seves fulles, allargades i verdes, poden assolir més d’un metre de llargada i es renoven de manera estacional. A través de les arrels, la posidònia fixa el sediment, contribuint a estabilitzar el fons marí i a evitar l’erosió de les costes. A més, les seves praderies actuen com a veritables boscos submarins, capaços de captar diòxid de carboni i alliberar oxigen, fet que els converteix en un element clau per a la salut del mar Mediterrani.

Funcions ecològiques de les Praderies de Posidònia

Les praderies de posidònia oceànica exerceixen un paper fonamental en l’equilibri del mar Mediterrani i ofereixen múltiples beneficis ecològics i socioeconòmics:

  • Producció d’oxigen i segrest de carboni: són autèntics “pulmons” marins, capaços de produir fins a 20 litres d’oxigen al dia per cada metre quadrat de praderia, a més de retenir grans quantitats de CO₂.
  • Hàbitat per a la biodiversitat: proporcionen refugi i zones de cria a centenars d’espècies de peixos, mol·luscs, crustacis i altres organismes marins.
  • Protecció del litoral: les arrels i rizomes fixen la sorra i estabilitzen el fons marí, reduint l’erosió costanera i esmorteint la força de les onades.
  • Cicle de nutrients: contribueixen a mantenir la qualitat de l’aigua i la productivitat dels ecosistemes marins.
  • Valors econòmics i culturals: sostenen activitats com la pesca artesanal i el turisme sostenible, a més de tenir un valor simbòlic per a moltes comunitats mediterrànies.

Estat actual i distribució al Mediterrani

La posidònia oceànica és una espècie endèmica del mar Mediterrani i es distribueix des de les costes de la península Ibèrica fins a les aigües de Grècia, passant per les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i altres illes i regions costaneres. Les praderies prosperen principalment en fons arenosos, entre la superfície i els 40 metres de profunditat, sempre que l’aigua sigui clara i ben oxigenada.

Malgrat la seva àmplia distribució, l’estat de conservació de la posidònia preocupa seriosament. Segons estudis recents, aproximadament el 34% de les praderies mediterrànies han desaparegut o mostren símptomes clars de regressió en les darreres dècades. Les causes principals són l’impacte del fondeig massiu d’embarcacions, la contaminació, el desenvolupament costaner i l’efecte del canvi climàtic.

Amenaces principals

Les praderies de posidònia oceànica es troben sota una forta pressió per diverses activitats humanes i factors ambientals que en comprometen la supervivència:

  • Fondeig d’embarcacions: l’ancoratge directe sobre les praderies arrenca les fulles i rizomes, creant clapes que poden trigar dècades a recuperar-se.
  • Contaminació i abocaments: les aigües residuals, els fertilitzants i altres contaminants redueixen la qualitat de l’aigua, dificultant la fotosíntesi i debilitant les praderies.
  • Canvi climàtic: l’augment de la temperatura del mar i la freqüència d’onades de calor marines afavoreixen la regressió de la posidònia i en limiten la capacitat de regeneració.
  • Espècies invasores: organismes com l’alga Caulerpa cylindracea competeixen amb la posidònia pels recursos i poden desplaçar-la en determinades zones.
  • Urbanització i pressió costanera: la construcció d’infraestructures i l’alteració del litoral modifiquen la dinàmica dels sediments i redueixen l’espai disponible per a les praderies.

Col·labora amb l’Associació Biomediterrània

Des de l’Associació Biomediterrània treballem activament per la conservació del mar Mediterrani i dels seus ecosistemes únics. La teva col·laboració pot marcar la diferència: fes-te soci, participa en activitats de voluntariat o ajuda’ns a difondre la importància de la posidònia.

Amb el teu suport, podem garantir que les praderies submarines continuïn sent el pulmó verd del Mediterrani per a les generacions futures.

Picture of Marc Grau

Marc Grau

Secretari de l'Associació Biomediterrània