Rèptils autòctons de Catalunya: conèixer per conservar

Catalunya compta amb una gran diversitat d’hàbitats que alberguen una fauna rica i variada, incloent-hi un conjunt de rèptils autòctons essencials per a l’equilibri ecològic. Aquests animals, exerceixen un paper fonamental en el control de plagues i en la cadena tròfica dels ecosistemes. No obstant això, moltes espècies es troben amenaçades per la pèrdua d’hàbitat, el canvi climàtic i la introducció d’espècies invasores.

En aquest article, explorarem quines són les espècies de rèptils autòctons de Catalunya, la seva importància ecològica i les principals amenaces que en posen en perill la supervivència.

Índex de Continguts

Diversitat de Rèptils a Catalunya

Catalunya, amb la seva gran varietat d’ecosistemes, alberga una diversitat notable de rèptils adaptats a diferents condicions ambientals. Des de les muntanyes pirinenques fins a les zones litorals i els aiguamolls, aquests animals han trobat nínxols ecològics on desenvolupar-se i jugar un paper essencial en els equilibris naturals.

Els rèptils catalans es poden trobar en diversos hàbitats:

  • Boscos mediterranis: Les sargantanes i serps són comuns en els boscos d’alzina, pi i suro, on troben refugi entre les fulles seques i les escletxes de les roques.
  • Zones humides i rius: Espècies com la serp d’aigua i la tortuga de rierol són característiques d’aquests entorns, on depenen de la qualitat de l’aigua per sobreviure.
  • Zones de matollars i garrigues: Hàbitat ideal per a la sargantana cua-roja i el dragó comú, espècies resistents a la sequera i a les altes temperatures.
  • Zones muntanyoses: En altituds superiors als 1.000 metres, es poden trobar espècies adaptades a climes més freds, com la sargantana pallaresa, una espècie endèmica del Pirineu català.

Espècies de Rèptils autòctons de Catalunya

Catalunya compta amb una àmplia varietat de rèptils adaptats als diferents hàbitats del territori. A continuació, es presenten algunes de les espècies més representatives, classificades en tres grans grups: serps, sargantanes i dragons, i tortugues.

Tortugues

Les tortugues autòctones són espècies protegides a causa de la seva regressió per la pèrdua d’hàbitat i la competència amb espècies invasores.

Tortuga mediterrània (Testudo hermanni)

Espècie terrestre que habita en matollars i boscos clars. Es troba en perill d’extinció a Catalunya.

Fotografia de Orchi con licencia CC BY-SA 3.0

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

Tortuga d’aigua dolça que viu en rius i llacs amb aigües tranquil·les. Protegida per la legislació catalana.

Fotografia de David Perez con licencia CC BY 3.0

Tortuga d'estany (Emys orbicularis)

Viu en aiguamolls, llacs i estanys. Es troba en perill d’extinció a causa de la destrucció del seu hàbitat.

Fotografia de Domini públic

Tortuga careta (Caretta caretta)

Tortuga marina que es pot trobar a les costes catalanes. En perill per la contaminació i la pesca accidental.

Fotografia de Domini públic

Tortuga verda (Chelonia mydas)

Rara a la Mediterrània occidental, però es detecta ocasionalment a Catalunya. Amenaçada per la pesca i la destrucció d’hàbitats costaners.

Fotografia de Simm con licencia CC BY-SA 2.5

Tortuga carei (Eretmochelys imbricata)

Espècie marina molt escassa a Catalunya. La seva població ha disminuït dràsticament per la caça i la destrucció dels esculls de coral.

Fotografia de Domini públic

Tortuga llaüt (Dermochelys coriacea)

La tortuga marina més gran del món, que ocasionalment arriba a les costes catalanes.

Fotografia de Domini públic

Dragons, Sargantanes i Llangardaixos

Les sargantanes són els rèptils més fàcils d’observar, ja que sovint prenen el sol sobre pedres o troncs. Són essencials per al control d’insectes i petits invertebrats.

Dragó rosat (Hemidactylus turcicus)

Rèptil nocturn de mida petita, present en zones costaneres i edificis.

Fotografia de Hexasoft con licencia CC BY-SA 2.5

Dragó comú (Tarentola mauritanica)

Freqüent en parets i façanes, molt eficaç en el control de mosquits i altres insectes.

Fotografia de David Perez con licencia CC BY 3.0

Sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus)

De cua vermellosa en exemplars joves, habita en zones de sorra i matollar.

Fotografia de Benny Trapp con licencia CC BY 3.0

Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)

Destaca per la seva cua molt llarga, comuna en matollars i boscos oberts.

Fotografia de Júlio Reis con licencia CC BY-SA 3.0

Sargantana corredora (Psammodromus edwardsianus)

Petita i molt ràpida, freqüent en zones assolellades amb vegetació baixa.

Fotografia de Alexandre Roux con licencia CC BY-SA 2.0

Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)

El llangardaix més gran d’Europa, amb ocels blaus als costats del cos. Habita en matollars i terrenys pedregosos.

Fotografia de Júlio Reis con licencia CC BY-SA 3.0

Lluert (Lacerta bilineata)

De color verd brillant, viu en boscos i zones humides amb vegetació abundant.

Fotografia de Fritz Geller-Grimm con licencia CC BY 2.5

Llangardaix pirinenc (Lacerta agilis)

Espècie endèmica del Pirineu, adaptada a zones rocoses d’alta muntanya.

Fotografia de Böhringer Friedrich con licencia CC BY-SA 3.0

Sargantana vivípara (Zootoca vivipara)

Habita en prats humits i zones fredes del Pirineu. Dona a llum cries vives en comptes de pondre ous.

Fotografia de Marek Szczepanek con licencia CC BY-SA 3.0

Sargantana pirinenca (Iberolacerta bonalli)

Endèmica del Pirineu central, viu en altituds elevades i es troba en perill d’extinció.

Fotografia de Jeroen Speybroeck con licencia CC BY-SA 3.0

Sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi)

Exclusiva d’algunes zones del Pirineu català, especialment al Pallars.

Fotografia de Benny Trapp con licencia CC BY 3.0

Sargantana aranesa (Iberolacerta aranica)

Endèmica de la Val d’Aran i zones adjacents del Pirineu.

Fotografia de Benny Trapp con licencia CC BY 3.0

Sargantana roquera (Podarcis muralis)

Molt adaptable, es troba tant en ambients naturals com en entorns urbans i murs de pedra.

Fotografia de Pethan con licencia CC BY-SA 3.0

Sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis)

Originària d’Eivissa i Formentera, introduïda en algunes zones de Catalunya.

Fotografia de Domini públic

Lludrions i Vidriols

Els lludrions i vidriols són rèptils allargats que sovint es confonen amb serps, però en realitat pertanyen a la família dels llangardaixos. A diferència de les serps, alguns tenen petites extremitats o restes d’aquestes i poden desprendre’s de la cua com a mecanisme de defensa.

Lludrió ibèrica (Chalcides bedriagai)

Semblant a una serp, però en realitat és un amfisbènid (rèptil excavadors). Habita sota terra i s’alimenta d’invertebrats.

Fotografia de David Perez con licencia CC BY 3.0

Lludrió llistat (Chalcides striatus)

De cos allargat i potes curtes, viu en zones de matolls i boscos.

Fotografia de Benny Trapp con licencia CC BY 3.0

Vidriol (Anguis fragilis)

Semblant a una serp, però en realitat és un llangardaix sense potes. Prefereix zones humides i amb vegetació baixa.

Fotografia de Marek bydg con licencia CC BY-SA 3.0

Serps

Encara que sovint generen rebuig per desconeixement, les serps tenen un paper fonamental en el control de plagues, ja que s’alimenten de rosegadors i insectes. A Catalunya, les serps no representen cap perill per als humans, ja que la gran majoria no són verinoses:

Serpeta cega (Blanus cinereus)

Rèptil subterrani semblant a una serp, però en realitat un amfisbènid.

Fotografia de Richard Avery con licencia CC BY-SA 3.0

Serp de collaret (Natrix astreptophora)

Serp aquàtica amb un característic collaret groc, inofensiva i comuna en zones humides.

Fotografia de Karl Larsaeus con licencia CC BY 2.5

Serp d’aigua (Natrix maura)

Adaptada a rius i estanys, s’alimenta de peixos i amfibis.

Fotografia de David Perez con licencia CC BY 3.0

Serp llisa septentrional (Coronella austriaca)

Espècie petita i discreta, present en boscos i zones de muntanya.

Fotografia de Piet Spaans con licencia CC BY 2.5

Serp llisa meridional (Coronella girondica)

Similar a la septentrional, però més freqüent en zones rocoses.

Fotografia de Benny Trapp con licencia CC BY 3.0

Serp blanca (Zamenis scalaris)

Comuna a Catalunya, amb patrons en forma d’escala de jove. Bona caçadora de rosegadors.

Fotografia de Pascal Dubois con licencia CC BY-SA 3.0

Serp d’Esculapi (Zamenis longissimus)

Serp esvelta i arborícola, present en boscos i zones de matollar.

Fotografia de FelixReimann con licencia CC BY-SA 3.0

Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis)

Ràpida i activa, amb dibuixos en forma de ferradura. Habita en zones càlides i pedregoses.

Fotografia de Luis Fernández García con licencia CC BY-SA 2.5 es

Serp verd-groga (Hierophis viridiflavus)

De coloració negra i groga, molt veloç i comuna en matollars assolellats.

Fotografia de Jean-Jacques con licencia CC BY-SA 3.0

Serp verda (Malpolon monspessulanus)

La més gran de Catalunya (fins a 2 m). Té un verí feble, inofensiu per als humans.

Fotografia de Denbert con licencia CC BY 2.5

Escurçó ibèric (Vipera latastei)

De mida petita, amb dibuix en ziga-zaga. Present en zones rocoses i boscos mediterranis.

Fotografia de Domini públic

Escurçó pirinenc (Vipera aspis)

Habita a les muntanyes del Pirineu. Discret i poc agressiu.

Fotografia de Domini públic

Com protegir els Rèptils de Catalunya?

La conservació dels rèptils autòctons de Catalunya és essencial per garantir l’equilibri ecològic dels nostres ecosistemes. No obstant això, aquestes espècies s’enfronten a múltiples amenaces, com la destrucció del seu hàbitat, el canvi climàtic, les espècies invasores i la pressió humana. A continuació, us presentem diverses accions que podem dur a terme per protegir-les:

  1. Protegir els espais naturals on habiten els rèptils, com boscos, aiguamolls, rius i zones rocoses.
  2. Restaurar àrees degradades i reforestar zones afectades per incendis o desforestació.
  3. Evitar la compra i alliberament d’animals exòtics en el medi natural, com la tortuga de Florida, que desplaça la tortuga de rierol autòctona.
  4. Impulsar programes educatius a escoles i instituts per fomentar el respecte cap als rèptils.
  5. Evitar la manipulació innecessària dels rèptils en el seu medi natural, ja que això pot alterar el seu comportament i posar en perill la seva supervivència.
  6. Col·laborar amb associacions i centres de recuperació de fauna per ajudar en la protecció i reintroducció d’espècies en perill.
  7. Contribuir a projectes de ciència ciutadana, com el seguiment de poblacions de rèptils mitjançant aplicacions de registre d’observacions.

Col·labora amb l’Associació Biomediterrània

Els rèptils autòctons de Catalunya són una part fonamental dels nostres ecosistemes, contribuint al control de plagues i al manteniment de l’equilibri natural. Tot i això, moltes espècies es troben amenaçades per la destrucció del seu hàbitat, l’impacte del canvi climàtic i la presència d’espècies invasores. La seva protecció depèn de la conscienciació ciutadana i de la implicació en iniciatives de conservació.

Si volem garantir la supervivència d’aquests animals, és essencial actuar ara. Una manera efectiva de contribuir és col·laborant amb l’Associació Biomediterrània, que treballa activament en la preservació de la fauna autòctona i la restauració d’hàbitats naturals. Pots participar en projectes de conservació, fer voluntariat o simplement ajudar a difondre la importància de protegir els rèptils.

Picture of Marc Grau

Marc Grau

Secretari de l'Associació Biomediterrània