
En un món cada cop més globalitzat, el desplaçament d’espècies d’un territori a un altre s’ha convertit en un fenomen habitual, ja sigui de manera intencionada o accidental. Això ha provocat que moltes espècies conviuin en ecosistemes que no són els seus d’origen, generant, en alguns casos, greus desequilibris ecològics.
Per entendre millor aquesta realitat, és fonamental distingir entre espècies autòctones, al·lòctones i exòtiques (invasores), tres conceptes que sovint es confonen però que tenen implicacions molt diferents pel medi ambient.
Les espècies autòctones, també anomenades natives o pròpies, són aquelles que han evolucionat i s’han desenvolupat de manera natural en un territori determinat, sense intervenció humana, al llarg del temps. Aquestes espècies formen part dels ecosistemes locals des de fa milers o fins i tot milions d’anys, i han establert relacions ecològiques complexes amb altres organismes de l’entorn, com ara depredadors, preses, pol·linitzadors o simbiotes.
Aquest vincle natural fa que les espècies autòctones tinguin un paper fonamental en l’equilibri dels ecosistemes, ja que s’han adaptat a les condicions ambientals específiques del seu hàbitat.
Les espècies al·lòctones són aquelles que no són pròpies d’un territori determinat, sinó que han arribat a aquest lloc procedents d’altres regions geogràfiques, ja sigui de manera accidental o intencionada, i amb la mediació humana.
A diferència de les espècies autòctones, les al·lòctones no han evolucionat de forma natural en l’ecosistema on actualment es troben. Tot i això, no totes les espècies al·lòctones són perjudicials. Algunes poden conviure amb les espècies natives sense causar grans impactes ambientals.
Les espècies exòtiques invasores són un tipus específic d’espècies al·lòctones que, un cop introduïdes en un nou territori, s’estableixen, es propaguen de manera accelerada i causen impactes negatius sobre els ecosistemes, la biodiversitat, l’economia o la salut humana.
Aquests organismes sovint no tenen depredadors naturals en el nou hàbitat, cosa que els permet multiplicar-se sense control i competir amb les espècies autòctones pels recursos com l’espai, l’aliment o la llum. A més, poden transmetre malalties, modificar els hàbitats o fins i tot provocar l’extinció local d’espècies natives.
La lluita contra les espècies exòtiques invasores no és només responsabilitat de les administracions o dels científics. La ciutadania té un paper fonamental en la detecció precoç, la prevenció i la sensibilització davant d’aquest problema ambiental.
A continuació et proposem algunes accions concretes que pots fer com a ciutadà o ciutadana per protegir la biodiversitat local:
Secretari de l'Associació Biomediterrània