- info@biomediterrania.org
Ferreret balear (Alytes muletensis): Un amfibi únic en perill
El ferreret balear (Alytes muletensis) és una petita granota endèmica de la Serra de Tramuntana, a Mallorca, i una de les joies més valuoses de la fauna balear. Aquest amfibi, que durant segles es va considerar extingit, representa un exemple extraordinari de resistència i adaptació en un medi muntanyós i sec com el mediterrani.
Tot i els esforços de conservació que s’han dut a terme des de la seva redescoberta als anys 80, el ferreret continua en perill a causa de les seves poblacions reduïdes, la presència d’espècies invasores i les alteracions del seu hàbitat natural.
Índex de Continguts
Què és el Ferreret Balear?
El ferreret balear (Alytes muletensis) és una espècie d’amfibi anur endèmica de l’illa de Mallorca, concretament de la Serra de Tramuntana. Pertany a la família dels Alytidae, coneguda per incloure les granotes paridores, ja que els mascles porten els ous enroscats a les potes posteriors fins que eclosionen.
És un animal de petita mida, amb una longitud que rarament supera els 4 centímetres. Presenta una coloració grisenca o verd oliva, amb taques fosques irregulars que l’ajuden a camuflar-se entre les roques i l’entorn pedregós. Té uns ulls grans i prominents, adaptats a la vida nocturna, i la seva pell és llisa i humida, com en la majoria d’amfibis.
El ferreret és una espècie relictual, és a dir, un testimoni viu d’un grup que antigament era molt més extens i que actualment només sobreviu en zones concretes. La seva presència exclusiva a Mallorca el converteix en un símbol de la biodiversitat insular i un indicador del bon estat ecològic dels torrents i gorgs de muntanya on habita.
Hàbitat i distribució
El ferreret balear viu exclusivament a la Serra de Tramuntana, al nord-oest de Mallorca, on ocupa un hàbitat molt específic i fràgil. Prefereix zones de torrents de muntanya, gorgs i petites basses temporals situades entre parets de roca calcària. Aquests indrets ofereixen aigua dolça durant bona part de l’any, cosa essencial per a la reproducció i desenvolupament de les larves.
Tot i la seva aparent dependència de l’aigua, el ferreret és capaç de sobreviure en ambients secs gràcies a la seva activitat nocturna i a la capacitat d’amagar-se en esquerdes o coves durant les hores més caloroses. Gràcies a programes de reintroducció i cria en captivitat, la distribució del ferreret s’ha ampliat lleugerament durant les darreres dècades. Malgrat això, continua sent una espècie altament vulnerable, amb una àrea de distribució molt reduïda i dependent de la qualitat i la continuïtat dels ecosistemes aquàtics de muntanya.
Comportament i cicle vital del Ferreret Balear
Una de les característiques més singulars del seu cicle vital és la cura parental del mascle. Després de la fecundació, el mascle enrotlla al voltant de les seves potes posteriors els ous fecundats i els transporta durant diverses setmanes fins que estan llestos per eclosionar. En aquest moment, busca una bassa o gorg amb aigua i hi allibera els capgrossos, que completaran el seu desenvolupament aquàtic fins a transformar-se en petits ferrerets.
A més, presenta un comportament discret i tímid, adaptat a la vida en ambients de muntanya on la humitat i la temperatura poden variar molt al llarg del dia. És una espècie nocturna, que passa la major part del dia amagada entre les roques, i surt principalment a la nit per alimentar-se de petits invertebrats com insectes, aranyes i cucs.
Amenaces i causes del seu perill d’extinció
Les principals amenaces que posen en risc la supervivència del ferreret balear (Alytes muletensis) són:
- Espècies invasores: la introducció del cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i de peixos al·lòctons ha provocat una forta pressió predadora sobre ous i larves.
- Destrucció i alteració de l’hàbitat: l’urbanització, l’extracció d’aigua i l’abandonament dels sistemes agrícoles tradicionals han reduït les zones humides on viu.
- Canvi climàtic: la disminució de les pluges i l’augment de les temperatures provoquen la dessecació dels torrents i basses temporals.
- Malalties emergents: especialment la quitridiomicosi, causada pel fong Batrachochytrium dendrobatidis, que afecta greument els amfibis.
- Poblacions petites i aïllades: la baixa diversitat genètica i l’aïllament geogràfic augmenten el risc d’extinció per esdeveniments puntuals (sequeres, malalties, etc.).
- Activitat humana: l’accés incontrolat a torrents o coves pot alterar els microhàbitats on el ferreret es refugia i es reprodueix.
Col·labora amb l’Associació Biomediterrània
Des de l’Associació Biomediterrània, treballem per preservar les espècies autòctones i els hàbitats amenaçats del nostre entorn, promovent la recerca, l’educació ambiental i la participació ciutadana. Cada acció compta: informar, difondre, col·laborar o fer voluntariat pot marcar la diferència.
Uneix-te a Biomediterrània i ajuda’ns a garantir que el cant nocturn del ferreret continuï ressonant entre les roques de la Serra de Tramuntana durant moltes generacions més. Junts podem protegir aquest tresor únic de les Illes Balears.
- Blog
Marc Grau
Secretari de l'Associació Biomediterrània
Últims articles
Parlem?