- info@biomediterrania.org
La Granota Verda: biologia, distribució i conservació
La granota verda és un dels amfibis més comuns i emblemàtics dels ambients aquàtics de Catalunya. La seva presència en rius, estanys, basses i canals agrícoles no només aporta vida sonora als paisatges naturals, sinó que també exerceix un paper clau com a bioindicador de la salut dels ecosistemes.
Tot i la seva aparent abundància, la granota verda es veu amenaçada per diversos factors, com la destrucció d’hàbitats, la contaminació i la introducció d’espècies exòtiques.
Índex de Continguts
Descripció de la Granota Verda
La granota verda (Pelophylax perezi), és un amfibi anur pertanyent a la família Ranidae. Es tracta d’una espècie autòctona de la península Ibèrica, àmpliament distribuïda per tot el territori català, especialment en zones humides i amb presència permanent o estacional d’aigua dolça.
Té un cos esvelt i una pell llisa o lleugerament granulosa, de coloració molt variable però predominantment verda o verd-oliva, amb taques més fosques irregulars. Sovint presenta una franja clara, de color verd groguenc, que recorre el dors des del musell fins a la cloaca. Els ulls prominents i la posició elevada de les fosses nasals l’ajuden a mantenir-se parcialment submergida sense perdre visibilitat ni capacitat de respiració.
Els mascles són lleugerament més petits que les femelles i es poden distingir fàcilment durant l’època de zel pels sacs vocals laterals de color grisenc, que fan servir per emetre el seu característic cant durant la reproducció. Els individus adults poden assolir entre 5 i 10 cm de longitud.
Hàbitat i distribució de l’espècie
Aquesta granota és una espècie fortament lligada als ambients aquàtics, tant naturals com artificials. A Catalunya, ocupa una gran varietat d’hàbitats humits: rius de curs lent, llacunes, estanys, basses temporals, canals de reg, safaretjos i aigües estancades o amb poc moviment. També és freqüent trobar-la en zones agrícoles on persisteix l’aigua durant bona part de l’any.
Mostra una gran capacitat d’adaptació, tot i que necessita cossos d’aigua amb una mínima qualitat ecològica per sobreviure i reproduir-se. Pot tolerar certs nivells d’eutrofització o alteració, però és sensible a la contaminació intensa, la desaparició d’aiguamolls i la urbanització de zones humides.
Quin és el Comportament de la Granota Verda?
La granota verda presenta un comportament típicament aquàtic, tot i que pot desplaçar-se per terra ferma entre punts d’aigua propers. Durant el dia és habitual veure-la prenent el sol a la vora de l’aigua o damunt de pedres i vegetació aquàtica, sempre atenta als moviments del seu entorn. Davant de qualsevol perill, salta ràpidament a l’aigua per amagar-se.
Té una activitat principalment diürna, tot i que pot continuar activa durant les nits càlides. És una espècie carnívora, que s’alimenta bàsicament d’insectes, aràcnids, cucs, petits crustacis i, ocasionalment, d’altres petits amfibis o fins i tot individus de la seva pròpia espècie.
Principals Amenaces
Tot i ser una de les espècies d’amfibi més comunes a Catalunya, la granota verda (Pelophylax perezi) no és immune a les múltiples amenaces que afecten els ecosistemes aquàtics i la biodiversitat amfíbia en general.
Una de les principals amenaces és la pèrdua i degradació dels hàbitats naturals. La destrucció de zones humides, la canalització de rius, la dessecació de basses temporals per a usos agrícoles i urbanístics, així com l’ús intensiu de pesticides i fertilitzants, afecten greument la qualitat de l’aigua i la capacitat reproductiva de l’espècie.
Un altre factor preocupant és la introducció d’espècies exòtiques, com la granota verda oriental (Pelophylax ridibundus) i la granota toro (Lithobates catesbeianus), que poden competir per l’espai i els recursos, o actuar com a vectors de malalties emergents, com la quitridiomicosi, letal per a molts amfibis.
Col·labora amb l’Associació Biomediterrània
La granota verda és molt més que una presència habitual a les zones humides de Catalunya. Malgrat la seva aparent abundància, les pressions ambientals la situen en una posició vulnerable. Preservar els seus hàbitats i garantir-ne la supervivència és responsabilitat de tots.
Des de l’Associació Biomediterrània, treballem per protegir la biodiversitat i recuperar espais naturals essencials per a espècies com aquesta. Si vols sumar-te a la conservació dels amfibis i del nostre patrimoni natural, col·labora amb nosaltres a través de voluntariat, donacions o difusió dels nostres projectes. Cada acció compta!
- Blog
Marc Grau
Secretari de l'Associació Biomediterrània
Últims articles
Parlem?