
La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) és una de les espècies més emblemàtiques i alhora més amenaçades dels ecosistemes mediterranis. Històricament present a moltes zones de Catalunya, la seva població ha patit un fort retrocés degut a la pèrdua d’hàbitat, els incendis forestals i la captura il·legal.
En aquest article presentem les característiques principals de l’espècie, les causes del seu declivi i els esforços que s’estan duent a terme per recuperar-la, amb l’objectiu de posar en valor la importància de protegir un dels tresors faunístics més valuosos de la Mediterrània.
La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) és un rèptil terrestre de mida mitjana, amb una closca que pot assolir entre 15 i 20 centímetres de longitud en els adults. El seu cap és robust i les potes estan adaptades per caminar sobre terrenys pedregosos i sorrencs. Una de les seves principals senyes d’identitat és la closca de color groc amb taques negres ben definides, que li confereixen un aspecte molt característic i que la diferencien d’altres tortugues terrestres.
Aquesta espècie habita principalment en boscos mediterranis clars, garrigues i zones amb matollars i prats secs, on pot trobar refugi i aliment. La seva dieta és fonamentalment herbívora, basada en herbes, flors i fruits silvestres, tot i que ocasionalment pot consumir petits invertebrats.
Aquesta tortuga va ser, fins fa poques dècades, una espècie relativament comuna en moltes zones de Catalunya i d’altres regions de la Mediterrània. Tanmateix, al llarg del segle XX i inicis del XXI, la seva població ha disminuït dràsticament. Entre les principals causes del seu declivi destaquen:
A Catalunya, un dels programes més destacats és el que es desenvolupa al Parc Natural del Montsant i al Parc Natural del Garraf, on s’han alliberat centenars d’exemplars procedents de centres de cria en captivitat i de confiscacions de mascotes il·legals. Aquests projectes es basen en la cria controlada en centres especialitzats, la selecció d’individus sans i genèticament adequats, i el seu alliberament progressiu en hàbitats restaurats i vigilats.
Un altre element clau és el seguiment científic. Moltes de les tortugues alliberades són marcades amb microxips o radiotransmissors que permeten als biòlegs conèixer el seu desplaçament, la supervivència i la seva adaptació al medi. Aquestes dades són fonamentals per ajustar els programes i millorar les estratègies de conservació.
Els principals reptes que afronta la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) en els pròxims anys són:
Des de l’Associació Biomediterrània treballem per protegir i recuperar les poblacions d’aquesta espècie amenaçada, però necessitem el suport de persones i entitats que comparteixin aquest compromís amb la biodiversitat. Pots col·laborar de moltes maneres: participant en activitats de voluntariat, contribuint a la difusió i sensibilització, fent aportacions econòmiques o sumant-te als projectes de seguiment i conservació.
Cada acció compta, i entre tots podem garantir que la tortuga mediterrània continuï formant part dels nostres paisatges mediterranis. Uneix-te a Biomediterrània i ajuda’ns a preservar aquest tresor natural per a les generacions futures.
Secretari de l'Associació Biomediterrània