Tortuga d'Estany (Emys Orbicularis): Estat, hàbitat i conservació

La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una tortuga aquàtica autòctona que, tot i haver habitat durant segles les zones humides de Catalunya, avui dia es troba en regressió i en perill de desaparèixer de molts dels seus hàbitats tradicionals. Aquesta espècie, discreta però essencial per a l’equilibri dels ecosistemes aquàtics, ha vist com la degradació del seu entorn i la introducció d’espècies invasores han reduït dràsticament les seves poblacions.

Índex de Continguts

Descripció de l’espècie

La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és una espècie aquàtica de mida mitjana que pot arribar als 20 cm de llargada. El seu cap és relativament petit, amb ulls prominents i una mandíbula forta. El color de la closca varia del marró fosc al verd oliva, amb taques o línies groguenques que li donen un aspecte característic. El plastró (la part inferior de la closca) és més clar, normalment groguenc o crema, també amb marques fosques.

Una de les característiques més distintives d’aquesta espècie és la presència de punts o ratlles grogues a la pell del coll, les potes i la cua, que ajuden a diferenciar-la d’altres tortugues, com la tortuga de Florida (Trachemys scripta), una espècie exòtica i invasora molt comuna als entorns naturals catalans.

Els mascles solen ser una mica més petits que les femelles i tenen la cua més llarga i gruixuda. A més, els mascles adults presenten un plastró lleugerament còncau, que els facilita la còpula.

Hàbitat de la Tortuga d’Estany

La tortuga d’estany habita principalment en zones humides amb aigües tranquil·les o de corrent molt suau, com ara estanys, llacunes, rius lents, canals, aiguamolls i basses naturals o artificials. Aquestes masses d’aigua han de tenir una bona cobertura vegetal tant submergida com emergent, que li serveix de refugi, aliment i lloc de reproducció.

A Catalunya, les poblacions de Emys orbicularis es localitzen sobretot en entorns com els Aiguamolls de l’Empordà, el Delta de l’Ebre, el Baix Ter o zones humides de l’interior de Girona i Lleida, tot i que la seva presència és fragmentada i sovint limitada a nuclis molt concrets.

Fotografia de Krüger con licencia CC BY-SA 3.0

Amenaces i problemàtiques

Malgrat ser una espècie autòctona i protegida, la tortuga d’estany es troba en una situació vulnerable i amenaçada a Catalunya, a causa de múltiples factors que afecten negativament la seva supervivència. A continuació descrivim les principals problemàtiques:

Destrucció i fragmentació de l’hàbitat

La urbanització, la construcció d’infraestructures, la transformació agrícola i la canalització de rius han comportat la pèrdua de moltes zones humides naturals, essencials per al desenvolupament de la tortuga. A més, les barreres físiques dificulten el desplaçament entre poblacions, afavorint l’aïllament genètic.

Contaminació i alteració de la qualitat de l’aigua

L’abocament de fertilitzants, pesticides, aigües residuals i altres substàncies contaminants deteriora l’ecosistema aquàtic. La tortuga, sensible a la qualitat de l’aigua, es veu afectat tant a nivell fisiològic com per la reducció de la biodiversitat del seu entorn.

Competència amb espècies exòtiques invasores

Una de les principals amenaces és la introducció i alliberament de tortugues exòtiques, especialment la tortuga de Florida (Trachemys scripta), que competeix pel menjar, els llocs de sol i els espais de posta. Aquestes espècies sovint són més agressives, tenen taxes de reproducció més altes i poden transmetre malalties.

Pressió humana i alteració del medi

L’ús recreatiu d’espais naturals (pesca, bany, pas de gossos, etc.) pot provocar molèsties o destrucció de nius. A més, les pràctiques agrícoles intensives poden interferir en els hàbitats i les rutes de desplaçament.

Conservació de la Tortuga d’Estany a Catalunya

Per fer front a la regressió de la Tortuga d’Estany (Emys orbicularis), a Catalunya s’han impulsat diverses iniciatives de conservació, recerca i sensibilització ambiental, tant des de l’administració com des d’entitats científiques i ambientals:

  1. Cria en captivitat i reintroducció: Un dels projectes més destacats és el que duu a terme el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), on es crien exemplars de tortuga d’estany en captivitat amb l’objectiu de reintroduir-los a zones on l’espècie ha desaparegut o es troba molt amenaçada.
  2. Restauració i protecció de l’hàbitat: Això inclou la renaturalització de riberes, el control de vegetació invasora i la millora de la qualitat de l’aigua.
  3. Control d’espècies exòtiques invasores: A diferents espais naturals protegits s’hi fan campanyes per capturar tortugues exòtiques com la Trachemys scripta, que suposen una amenaça directa per a l’Emys orbicularis.
  4. Seguiment científic i cartografia d’hàbitats: Diversos grups de recerca i administracions treballen en el seguiment de les poblacions de tortuga d’estany, utilitzant tècniques com la captura-recaptura, la fotodetecció i la radioseguiment.
  5. Educació ambiental i participació ciutadana: S’organitzen tallers, exposicions, visites guiades i activitats escolars per donar a conèixer la problemàtica de la tortuga d’estany i implicar la ciutadania en la seva protecció.

Què podem fer nosaltres per protegir l’espècie?

La tortuga d’estany (Emys orbicularis) és molt més que una tortuga aquàtica, és un indicador viu de la salut dels nostres ecosistemes aquàtics. A Catalunya, la seva supervivència penja d’un fil a causa de la pèrdua d’hàbitat, les espècies invasores i la pressió humana. No obstant això, gràcies a la recerca, la conservació activa i la implicació ciutadana, encara som a temps de revertir aquesta situació.

Des de l’Associació Biomediterrània treballem per preservar la biodiversitat i protegir espècies com la tortuga d’estany. Tu també hi pots col·laborar! Informa’t, difon, participa en les nostres activitats i ajuda’ns a garantir un futur per aquesta espècie emblemàtica dels nostres aiguamolls.

Picture of Marc Grau

Marc Grau

Secretari de l'Associació Biomediterrània