El Gripau Corredor (Epidalea Calamita): Biologia i Reptes de Conservació

El gripau corredor (Epidalea calamita) és un dels amfibis més singulars i adaptables dels nostres ecosistemes. Tot i la seva presència discreta, juga un paper fonamental en l’equilibri dels ambients naturals, especialment en zones amb aiguamolls temporals i hàbitats oberts.

A Catalunya, aquesta espècie s’enfronta a múltiples amenaces que posen en risc la seva supervivència, des de la destrucció del seu hàbitat fins als efectes del canvi climàtic. En aquest article explorem les característiques del gripau corredor, la seva distribució al territori català i les accions necessàries per garantir-ne la conservació.

Índex de Continguts

Descripció del Gripau Corredor

El gripau corredor (Epidalea calamita), antigament conegut com a Bufo calamita, és un amfibi anur de mida mitjana, fàcilment identificable per diversos trets distintius. Pot arribar als 8 cm de longitud, tot i que els exemplars adults solen mesurar entre 5 i 7 cm. El seu cos és robust i curt, amb potes relativament curtes que, a diferència d’altres gripaus, no estan adaptades per al salt, sinó per a caminar i córrer.

La seva coloració és molt variable, generalment de tons marronosos, verdosos o grisosos, amb taques irregulars i sovint una línia dorsal clara de color groguenc o blanquinós, molt característica. Té la pell granulada, amb nombroses glàndules que poden secretar substàncies tòxiques com a mecanisme de defensa.

Pel que fa al dimorfisme sexual, els mascles són lleugerament més petits que les femelles i, durant l’època de reproducció, desenvolupen callositats nupcials a les potes anteriors. També posseeixen un sac vocal intern que emeten com un reclam agut i monòton, audible a diverses desenes de metres, especialment en nits humides de primavera.

Hàbitat i distribució a Catalunya

El gripau corredor presenta una gran capacitat d’adaptació als hàbitats oberts i sorrencs, preferint ambients amb vegetació esclarissada, sòls tous i presència d’aigua temporal. A diferència d’altres amfibis que requereixen zones humides permanents, aquesta espècie mostra una preferència marcada per basses temporànies, tolls estacionals, cunetes inundables, camps abandonats i dunes litorals.

A Catalunya, la seva distribució és força fragmentada però present a diverses zones del territori. Es pot trobar des de sectors litorals fins a àrees de l’interior, sempre que hi hagi hàbitats adequats per a la reproducció. Les principals poblacions es localitzen a:

  • Litoral i prelitoral de Girona (Alt i Baix Empordà): especialment en ambients sorrencs propers a la costa, com els Aiguamolls de l’Empordà.
  • Delta del Llobregat i zona metropolitana de Barcelona: en espais degradats o transformats amb presència d’aigua temporal.
  • Camp de Tarragona i Delta de l’Ebre: on ocupa zones de cultiu abandonades, dunes i basses temporals.
  • Interior de Lleida: en camps de secà i clapes de vegetació natural amb presència de tolls estacionals.

Fotografia de David Perez con licencia CC BY 3.0

Biologia i comportament del Gripau Corredor

El gripau corredor (Epidalea calamita) presenta un cicle biològic estretament vinculat a la disponibilitat d’aigua temporal, mostrant una gran capacitat per aprofitar oportunitats reproductives en entorns canviants.

Reproducció

La reproducció té lloc entre març i juny, coincidint amb les primeres pluges primaverals que generen basses temporals. Els mascles acudeixen als punts d’aigua i emeten un cant agut, ràpid i monòton que pot recordar un zumbit persistent. Aquest reclam pot sentir-se des de lluny i serveix per atraure les femelles.

Les femelles dipositen els ous en llargues cordes gelatinoses, que poden contenir entre 1.000 i 4.000 ous. La posta s’adhereix a la vegetació aquàtica o al fons de la bassa.

Alimentació

Tant els adults com els capgrossos tenen dietes adaptades al seu entorn. Els adults són carnívors i s’alimenten principalment d’insectes, aràcnids, cucs i altres petits invertebrats. Els capgrossos, en canvi, tenen una dieta més oportunista, consumint restes orgàniques, algues i fins i tot altres larves en condicions de competència extrema.

Comportament

Una de les característiques més singulars del gripau corredor és la seva forma de desplaçar-se: no salta com altres amfibis, sinó que camina o corre amb moviments ràpids i curts. Aquesta conducta li dóna una gran mobilitat per colonitzar hàbitats nous o temporals.

Durant els períodes secs o de calor intensa, pot entrar en estivació, enterrant-se en el sòl tou per reduir la seva activitat metabòlica. També pot hibernar a l’hivern en refugis subterranis, pedres, o forats abandonats.

Fotografia de DavidDelon

Principals Amenaces de l’espècie

  • Desaparició de basses temporals: L’eliminació o transformació d’aquests ambients, sovint considerats poc útils o insalubres, és una de les principals causes de declivi de l’espècie. Sovint es destrueixen en actuacions urbanístiques, agrícoles o de neteja de camins.
  • Urbanització i fragmentació del territori: L’expansió d’infraestructures (carreteres, polígons, urbanitzacions) interromp les rutes migratòries i dificulta l’accés als punts de cria.
  • Contaminació i alteració de l’aigua: L’ús de pesticides, fertilitzants i altres contaminants afecta tant les larves com els adults. L’aigua residual o amb baixa qualitat també limita el desenvolupament larvari.
  • Atropellaments: Com que sovint es desplacen a través de camins i carreteres durant les èpoques de reproducció, molts individus moren atropellats.
  • Canvi climàtic: L’augment de les temperatures i la irregularitat de les pluges fan que moltes basses no s’omplin o s’assequin abans que els capgrossos completin la metamorfosi.

Què podem fer per ajudar?

La conservació del gripau corredor no depèn només d’institucions o experts. Tots podem jugar un paper clau per protegir aquesta espècie i els hàbitats que l’envolten. Petits gestos i accions locals poden marcar una gran diferència per garantir-ne el futur. Algunes accions que pots fer son:

  • Respecta les basses temporals: Evita buidar-les, desbrossar-les o alterar-les, ja que són essencials per a la reproducció de l’espècie.
  • Evita l’ús excessiu de pesticides i herbicides a horts o jardins, especialment en zones properes a punts d’aigua.
  • Participa en projectes de ciència ciutadana, informant d’albiraments de gripaus o basses actives.
  • Educa i sensibilitza: Explica a familiars i amics la importància d’aquest amfibi i el seu paper en els ecosistemes.

A Biomediterrània, treballem per protegir els amfibis i la biodiversitat del territori mitjançant projectes de restauració d’hàbitats, educació ambiental i seguiment d’espècies com el gripau corredor. Pots col·laborar com a voluntari/a, participar en jornades de camp, difondre la nostra tasca o fer una donació per ajudar-nos a continuar protegint la fauna autòctona.

Picture of Marc Grau

Marc Grau

Secretari de l'Associació Biomediterrània