
Els amfibis són un dels grups d’animals més amenaçats del planeta i actuen com a indicadors de la salut dels ecosistemes. En les darreres dècades, nombroses poblacions han patit una davallada alarmant, i un dels principals factors d’aquest declivi són les malalties emergents, com la quitridiomicosi o el ranavirus, que poden provocar elevades mortalitats en poc temps.
Aquestes patologies, sovint afavorides per la globalització, el comerç d’espècies i el canvi climàtic, representen un repte urgent per a la conservació. En aquest article explorarem quines són les malalties més rellevants, per què s’estenen i sobretot com podem prevenir-les per protegir la biodiversitat i garantir la supervivència dels nostres amfibis.
En els darrers anys s’han identificat diverses malalties que han tingut un impacte devastador en poblacions d’amfibis arreu del món. Les més conegudes i estudiades són:
És una de les malalties més greus que afecten els amfibis. Està causada per fongs microscòpics que ataquen la pell, un òrgan vital per a la respiració i l’equilibri hídric dels amfibis. Aquesta infecció pot provocar alteracions electrolítiques, aturades cardíaques i la mort de gran part de la població en pocs mesos.
Es tracta d’un grup de virus que afecta principalment amfibis, però també pot infectar rèptils i peixos. Els símptomes inclouen hemorràgies internes, necrosi d’òrgans i mortalitats massives, especialment en larves i juvenils. La seva propagació és ràpida i sovint relacionada amb la translocació d’aigua i individus entre ecosistemes.
Encara que menys coneguts, altres virus de la família dels iridovirus poden causar brots de malalties similars als ranavirus. Encara s’estan investigant els seus efectes a llarg termini, però s’han detectat episodis de mortalitat associats.
Diversos bacteris oportunistes (com Aeromonas hydrophila) poden afectar amfibis debilitats, especialment en entorns alterats. A més, alguns protozous i helmints poden actuar com a patògens secundaris, agreujant l’estat de salut de les poblacions.
La disseminació de malalties emergents en amfibis no depèn només de la presència d’un patogen, sinó també d’un conjunt de factors ambientals i humans que en potencien la propagació i agreugen els seus efectes:
Les alteracions de temperatura i humitat afavoreixen la supervivència i expansió d’alguns fongs i virus. Les sequeres i onades de calor debiliten els amfibis, fent-los més vulnerables a les infeccions.
La destrucció de zones humides i boscos de ribera obliga els amfibis a concentrar-se en punts d’aigua reduïts, augmentant el contacte entre individus i, amb això, la transmissió de patògens.
El transport d’animals per al comerç de mascotes, investigació o alimentació és un dels principals vectors de dispersió de malalties. Espècies aparentment sanes poden actuar com a portadores asimptomàtiques.
La introducció d’amfibis forans o d’altres animals aquàtics pot introduir patògens nous en ecosistemes on les espècies locals no tenen defenses naturals.
La prevenció és la millor eina per evitar la propagació de les malalties emergents en amfibis. Un cop la infecció s’ha establert en una població, és molt difícil erradicar-la. Per això, les actuacions preventives i de control són fonamentals:
Des de l’Associació Biomediterrània treballem per estudiar, conservar i sensibilitzar sobre la importància dels amfibis i la resta d’espècies que conformen el nostre patrimoni natural. Necessitem mans, veus i compromisos per poder continuar endavant amb projectes de recerca, educació ambiental i restauració d’hàbitats.
T’hi vols sumar? Col·labora amb nosaltres i ajuda’ns a garantir un futur on els amfibis i la biodiversitat puguin prosperar. Cada petita acció compta i, junts, podem fer la diferència.
Secretari de l'Associació Biomediterrània