Diferències entre espècies autòctones, al·lòctones i exòtiques

En un món cada cop més globalitzat, el desplaçament d’espècies d’un territori a un altre s’ha convertit en un fenomen habitual, ja sigui de manera intencionada o accidental. Això ha provocat que moltes espècies conviuin en ecosistemes que no són els seus d’origen, generant, en alguns casos, greus desequilibris ecològics.

Per entendre millor aquesta realitat, és fonamental distingir entre espècies autòctones, al·lòctones i exòtiques (invasores), tres conceptes que sovint es confonen però que tenen implicacions molt diferents pel medi ambient.

Índex de Continguts

Què són les espècies autòctones?

Les espècies autòctones, també anomenades natives o pròpies, són aquelles que han evolucionat i s’han desenvolupat de manera natural en un territori determinat, sense intervenció humana, al llarg del temps. Aquestes espècies formen part dels ecosistemes locals des de fa milers o fins i tot milions d’anys, i han establert relacions ecològiques complexes amb altres organismes de l’entorn, com ara depredadors, preses, pol·linitzadors o simbiotes.

Aquest vincle natural fa que les espècies autòctones tinguin un paper fonamental en l’equilibri dels ecosistemes, ja que s’han adaptat a les condicions ambientals específiques del seu hàbitat.

Què són les espècies al·lòctones?

Les espècies al·lòctones són aquelles que no són pròpies d’un territori determinat, sinó que han arribat a aquest lloc procedents d’altres regions geogràfiques, ja sigui de manera accidental o intencionada, i amb la mediació humana.

A diferència de les espècies autòctones, les al·lòctones no han evolucionat de forma natural en l’ecosistema on actualment es troben. Tot i això, no totes les espècies al·lòctones són perjudicials. Algunes poden conviure amb les espècies natives sense causar grans impactes ambientals.

Què són les espècies exòtiques invasores?

Les espècies exòtiques invasores són un tipus específic d’espècies al·lòctones que, un cop introduïdes en un nou territori, s’estableixen, es propaguen de manera accelerada i causen impactes negatius sobre els ecosistemes, la biodiversitat, l’economia o la salut humana.

Aquests organismes sovint no tenen depredadors naturals en el nou hàbitat, cosa que els permet multiplicar-se sense control i competir amb les espècies autòctones pels recursos com l’espai, l’aliment o la llum. A més, poden transmetre malalties, modificar els hàbitats o fins i tot provocar l’extinció local d’espècies natives.

Principals diferències entre els tres tipus

Espècies autòctones

  • Són pròpies del territori on viuen.
  • Han evolucionat de forma natural en aquell ecosistema durant milers d’anys.
  • Estan plenament adaptades a les condicions ambientals locals.
  • Formen part de l’equilibri ecològic i les relacions naturals de l’ecosistema.

Espècies al·lòctones

  • Provenen d’un altre territori geogràfic.
  • Han estat introduïdes per l’ésser humà, voluntàriament o accidentalment.
  • Poden viure en l’ecosistema sense causar danys greus.
  • No són invasores per defecte, però cal seguir-ne l’evolució.

Espècies exòtiques invasores

  • També són al·lòctones, però amb una diferència clau: es propaguen ràpidament i causen impactes negatius.
  • Competeixen amb les espècies autòctones pels recursos i poden desplaçar-les.
  • Alteren els hàbitats naturals i poden generar greus problemes ecològics, econòmics i sanitaris.
  • Són una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat al món.

Com pot col·laborar la ciutadania?

La lluita contra les espècies exòtiques invasores no és només responsabilitat de les administracions o dels científics. La ciutadania té un paper fonamental en la detecció precoç, la prevenció i la sensibilització davant d’aquest problema ambiental.

A continuació et proposem algunes accions concretes que pots fer com a ciutadà o ciutadana per protegir la biodiversitat local:

  1. Espècies com tortugues, peixos tropicals o aus exòtiques poden convertir-se en invasores si s’escapen o són alliberades.
  2. Si ja no pots cuidar una mascota exòtica, contacta amb centres de rescat o entitats especialitzades.
  3. Neteja el calçat, la roba i el material de senderisme, pesca o bicicleta per evitar transportar llavors o organismes adherits.
  4. No agafis ni transportis plantes o animals d’un entorn a un altre.
  5. Comparteix informació entre amics, familiars i comunitats locals.
  6. Impulsar el coneixement és clau per canviar hàbits i prevenir nous casos d’introducció.
Picture of Marc Grau

Marc Grau

Secretari de l'Associació Biomediterrània