
L’escurçó ibèric (Vipera latastei) és una de les serps més emblemàtiques de la fauna herpetològica de la península Ibèrica i l’únic escurçó verinós que podem trobar a Catalunya. Tot i la seva mala fama, es tracta d’una espècie tímida i discreta, amb un paper fonamental en l’equilibri dels ecosistemes mediterranis, especialment pel control de poblacions de rosegadors.
A Catalunya, la seva presència està lligada principalment a zones muntanyoses i rocoses, on troba les condicions ideals per viure. Conèixer millor aquest rèptil és essencial per desfer mites, entendre la seva importància ecològica i contribuir a la seva conservació.
L’escurçó ibèric (Vipera latastei) és una serp verinosa de mida mitjana, amb una longitud que habitualment oscil·la entre els 50 i 70 cm, encara que alguns exemplars poden superar els 75 cm. Es reconeix fàcilment pel cap triangular i ben diferenciat del coll, així com per la pupila vertical, característica pròpia dels escurçons. Una altra particularitat destacada és la punta del musell lleugerament aixecada i en forma de banyeta, que li dona un aspecte inconfusible.
La coloració varia en funció de l’hàbitat i de l’exemplar, però el més comú és que presenti tons grisosos, marrons o terrosos, amb una franja en ziga-zaga més fosca que recorre tot el dors. Aquesta coloració li serveix d’excel·lent camuflatge entre roques i fullaraca.
L’escurçó ibèric (Vipera latastei) és una espècie adaptada a ambients mediterranis i zones muntanyoses, amb predilecció per àrees seques, rocalloses i amb vegetació baixa que li permeten camuflar-se i regular la seva temperatura corporal. A Catalunya, és més habitual a les serralades prelitorals, el Prepirineu i sectors assolellats del Pirineu, tot i que també pot aparèixer en zones de bosc o matollar sempre que hi hagi pedres i racons on refugiar-se.
Aquesta espècie és diürna, especialment activa durant les primeres hores del matí i al final de la tarda, quan la temperatura és més adequada per a la seva termoregulació. A l’estiu, en dies de molta calor, pot mostrar activitat crepuscular o fins i tot nocturna. Durant l’hivern, entra en hibernació en cavitats, esquerdes de roques o sota arrels, generalment entre novembre i març.
Fotografia de Tim Vickers
El verí de l’escurçó ibèric (Vipera latastei) és un mecanisme de defensa i una eina essencial per immobilitzar les preses. Es tracta d’un verí hemotòxic, que actua principalment sobre els teixits i el sistema circulatori, provocant inflamació, dolor intens i, en alguns casos, alteracions de la coagulació.
La preservació de l’escurçó ibèric (Vipera latastei) a Catalunya no depèn només de les mesures legals, sinó també del compromís col·lectiu i de l’educació ambiental. Petits gestos poden marcar una gran diferència per assegurar el futur d’aquesta espècie tan valuosa per als nostres ecosistemes.
A Biomediterrània, treballem per protegir la biodiversitat de Catalunya, incloent-hi espècies tan vulnerables com l’escurçó ibèric. Pots ajudar-nos participant com a voluntari, difonent les nostres campanyes o fent una petita aportació econòmica per impulsar projectes de conservació i sensibilització.
La teva col·laboració és clau. Junts podem garantir que l’escurçó ibèric segueixi formant part del nostre patrimoni natural!
Secretari de l'Associació Biomediterrània